lomoixo.net del pallars

Una casa a la muntanya

Avui llegint un diari d’aquests gratuïts¹ he vist un article en que parlaven de les:
‘Cases en Alta Muntanya‘.

Tot encarat, evidentment, com a segones residencies.
Que si estar més proper a la natura, que si uns paisatges privilegiats, que si esports de muntanya i d’aventura pràcticament tot l’any, …

Ja fa temps que els preus dels pisos, a tot arreu, estan esbojarrats.
I en el cas de les comarques de muntanya la cosa estava força tranquil·la.

La zona de la Vall d’Aran sempre ha sigut més cara, en part per les pistes d’esquí de Baqueira-Beret que van agafar més renom des que hi va la Família Reial.

I mica a mica això ha anat estenent-se cap a altres comarques.

Com es pot veure al retall, als Pirineus és on diuen que el metre quadrat va més car.

Tot i que a Sort no s’arriba als nivells de Baqueira, trobo que estan força alts.

Uns 2.700€ per metre quadrat de mitja, o sigui, que pot ser més car.
Llavors per un pis d’uns 70m², estaríem parlant de vora 32 milions de pessetes.
(Encara necessito traduir a pessetes per segons quines quantitats).

Gairebé arriben als preus de poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Potser a algú li pot semblar poc, no es el meu cas.
S’ha de tenir en compte que el preu per metre quadrat és el mateix pels que es compren un pis com a segona residencia que pels que hi viuen i treballen tot l’any.

Quan vas a comprar un pis hi ha no distinció.

‘Ah! Que és per primera residencia…
Bé doncs, llavors li fem un 25% de descompte.’

I clar, el nivell de vida per la gent que treballa a les comarques de muntanya no és el mateix: nòmines, serveis,…

Ja fa uns anys vaig veure que a Sort demanaven 18.000€ per una plaça de pàrquing. Brutal!

Després ens lamentem que la gent jove marxi del pobles: però si cada cop ho posen més dificil per quedar-s’hi.
Entre les oportunitats de feina, força estancades; els salaris; els preus dels pisos, perquè l’opció lloguer tampoc és que sigui un ‘xollo’;…

Admiro (i envejo una mica) als amics que han pogut trobar la manera de quedar-s’hi.

Al Pallars s’hi viu molt bé!

…