lomoixo.net del pallars

(mini) concert

A la guarderia de la Jana porten tot aquest trimestre amb projectes de música.

Fan audicions, els hi ensenyen els instruments, els sons, fabriquen instruments, …

Van descobrir que jo “toco” la guitarra i em van proposar anar-hi un matí perquè els nens veiessin una guitarra de veritat i poguessin escoltar com sona en directe.

Així doncs, vam triar dilluns passat que teníem festa a Barcelona (a la feina), però no a Castelldefels (escoles).

…

…

Quan vam arribar, la meitat dels nens ja estaven asseguts a terra esperant.

Hi havia qui plorava, i encara no havia tret la guitarra de la funda.

Mentre afinava, algun que altre cridava (o plorava encara), cosa que feia difícil la feina.
Si us plau, no ploris en Mi, que no ho puc ajustar bé.

La Jana, estava una mica fora de lloc.
Devia pensar… que hi fan aquests aquí a aquestes hores? que fa ara amb la guitarra?

Un cop estaven tots preparats, uns 50 nens de no més de 3 anys, va començar el mini-concert:

Un parell de cançonetes perquè escoltessin puntejats i acords.

Després la canalla va cantar els greatest hits de qualsevol guarderia, mentre els acompanyava improvisant els acords.

I ara quina cantem? deien les mestres. I els nens anaven demanant i cantant.
(Sol, solet | Cargol treu banya | La Lluna, la pruna | … )

Bé, totes aquestes s’assemblen molt i un cop enganxats els acords no va haver-hi problema.

N’hi va haver qui demanava alguna de Tchaikovsky , que és el compositor que estan escoltant a classe. No portava preparada cap, tot i que potser “El llac dels cignes” no hauria estat malament.

I aquí una petita mostra, l’àudio no es molt bo, perquè tot esta gravat amb càmera de fotos i d’una mica lluny.

No surten els nens, perquè la normativa prohibeix fer fotos o vídeos sense autorització dels pares. Però us puc assegurar que les cares no tenien preu, tots embadalits, i de tant en tant seguint el ritme picant de mans.

Així que us haureu de conformar amb les meves pintes…

Mai m’havia vist tocant la guitarra, i he de reconèixer que foto unes ganyotes i uns jetos que ni me n’adono. (Tela!)