La Cançó de l'Estiu
Curiós!
Sembla que aquest any no hem tingut “CancionDelVerano”.
Que en realitat no és una única, acaben sent un parell o tres.
Si més no, per a mi no n’hi ha hagut.
Potser la que més a sonat podria ser Ella Elle L’a de Kate Ryan.
Això podria tenir dues explicacions:
- Que aquest fenomen s’ha acabat. Que no ho crec.
- L’efecte “Chiquilicuatre”: a la primavera semblava que s’havia de menjar l’estiu.
La resta de discogràfiques deurien pensar que qualsevol tema quedaria molt en segon pla i no valdria la pena esforçar-s’hi.
Tant és, a banda d’això, a casa tenim les nostres pròpies “CancionesDelVerano”.
Que tampoc cal que siguin molt conegudes, o actuals d’aquest estiu.
Per algun motiu ens agraden especialment a cadascú de nosaltres, i son les que més hem escoltat aquests darrers mesos.ç
Ares: Conchita – Puede Ser
L’Ares és molt bona recordant les lletres de les cançons.
Quan una cançó li ‘entra‘, li agrada escoltar-la una vegada i una altra.
Per aprendre més bé la lletra, o perquè vegis com la canta.
Es diverteix molt.
Quan són cançons en Anglès costa una mica pillar el que diu.
Reconeixes la cançó per la melodia, però la lletra és més aviat “Catanglish“.
Quan són en Català o Castellà, de cop et quedes parat al sentir que canta algunes cançons que només ha sentit un parell de cops.
Aquesta potser és la que més ha sentit/cantat/demanat durant l’estiu.
Jana: Brigada Boom – Chu Chu Ua
Aquesta cançó ja te un temps.
A la Jana li encanta.
Al principi quan la sent es queda parada: ‘És o no és?’.
Amb un mig somriure a la cara.
Les primeres vegades que l’escoltava només movia el cos per ballar-la, però mica a mica ha anat pillant la coreografia i cada vegada ho fa millor.
Es una cançó tipus “El Joan petit quan balla”, en que cada vegada li sumes un nou moviment a tots els anteriors.
La part que més li fa riure és al final, amb la llengua fora.
Cristina: Amy Macdonald – This Is The Life
Em dona bon rotllo.
Fèlix: Jamie T – If You’ve Got The Money
Aquesta cançó ja té un parell d’anys, el segon ‘single’ de Jamie T.
L’àlbum on va aparèixer després, és de principis del 2007.
Des que la vaig descobrir que m’ha fet molta gràcia.
Té un ritme diferent, molt a la seva bola.
I la lletra que gairebé no diu res s’acaba enganxant.
Al posar-la en un cd pel cotxe, l’han hagut de patir la resta de la familia.
(Bé, la Jana ja xampurreja: moni-moni-moni-moni-moni…)