Quin vent!
Tota la nit de divendres a dissabte que vam sentir com bufava el vent, molt més fort que de costum.
I dissabte…
…
Dissabte va ser un dia d’aquells que te’n van passant una darrere de l’altra.
Quan vam sortir de casa per baixar a Barcelona, just davant de casa un arbre trencat al mig del carrer. I no era l’únic arbre que hi havia a terra.
A més a més dels contenidors desplaçats.
Només hi havia un cotxe de la Policia Local, que tampoc podia fer gaire cosa, només controlar que ningú entrés al carrer.
De camí a Barcelona, quan la C32 esta a punt de ser Ronda de Dalt, aturats!
Ja havíem vist algun panell metal·lic volat, un cotxe al voral amb el vidre de davant esquerdat i molts senyals ballant a la velocitat del vent.
Ens van aturar perquè havia caigut algun panell al mig de la carretera i anaven desviant, per torns, tots els carrils de la C32 cap a la Ronda Litoral/Gran Via.
Un cop a Barcelona, entre carrers tallats per culpa del que el vent havia destrossat, o per alguna festa de barri, era impossible moure’s fluidament i ja no diguem trobar un lloc per aparcar.
Quan havíem de tornar cap a casa, les nenes no volien marxar de casa dels avis.
Que poc ens imaginàvem que hi tornaríem al cap d’una estona.
Al arribar a Castelldefels tot era fosc, tots els carrers sense llum, tot d’arbres per terra, la gent al carrer amb llanternes.
I vam decidir agafar roba i tornar cap a Barcelona.
Diumenge al tornar a casa, tot havia tornat a la normalitat.
La llum havia tornat cap a mitjanit, pel que indicaven parpellejant els rellotges dels despertadors.
I preguntant als veïns, havia marxat el dissabte cap a les 12 del migdia.