britpop, early years
A finals dels 80 i primers anys 90 al Regne Unit començava a bullir un nou moviment.
Encara no estava definit del tot, ni semblava que acabaria tenint uns anys tan brillants a mitjans dels 90.
Però es notava un canvi respecte al que sonava als 80, i al que venia dels EUA.
En la historia del Rock sempre s’ha anat un pas mes enllà intentant sonar diferent a Anglaterra que als Estats Units, i viceversa.
En una altra ocasió ja vaig recopilar alguns dels millors temes del anys gloriosos del britpop (1994-1997).
Aquesta vegada toca als primers anys, en que com deia abans, encara no estava definit el que seria ‘britpop‘ pròpiament dit.
I de fet, britpop (encara que només sigui per mi), no és només el pop-rock més comercial.
Engloba tot el moviment de bandes i estils d’aquells anys: des dels estils mes pop, fins als mes indie, alternatius,…
Tots influïts per la música britànica dels 60s i 70s, i en gran part parlant dels temes, tòpics i preocupacions de la classe obrera anglesa.
En aquells primers anys, més que britpop, hi havia una barreja d’estils amb similituds que acabarien sent les arrels del veritable britpop de mitjans dels 90.
Entre tota la moguda, els que destaquen:
- El Shoegazing:
Rock alternatiu amb molt soroll de guitarres creat per l’excés d’efectes de guitarra que feien les lletres bastant inintel·ligibles.
El nom el van parir les revistes musicals (com la NME) per la pose dels músics a l’escenari, tota l’estona mirant a terra o als pedals de les guitarres, o simplement les sabates.
Shoe: Sabata | Gaze: Mirar fixament
- Madchester:
Insisteixo, no tot és pop-rock.
El Madchester agafava rock alternatiu, indie, rock psicodèlic i música dance.
El nom, força evident, ja indica que es tractava de bandes de l’àrea de Manchester.
Així que molts dels grups d’aquest llistat podrien estar més en aquests estils que considerar-se britpop.
Però com que son els inicis del britpop, o les arrels, o influencies; i alguns grups van acabar evolucionant i aguantant fins al britpop més conegut, apareixen a la sel·lecció.
Blur, The Verve, Manic Street Preachers, Radiohead, Pulp, Terrorvision, The Boo Radleys,…
O per exemple Suede: una de les components originals, Justine Frischmann, va ser la que va donar nom al grup després d’escoltar la cançó “Suedehead” de Morrisey, al 1991 va deixar el grup, també començava a sortir amb en Damon Albarn (cantant de Blur), i al 1993 ja estava tornant a triomfar amb la seva nova banda: elastica.
Com en la darrera ocasió hi ha dues parts, dues llistes.
Potser la primera agafa més els finals dels 80, i la segona el principi dels 90, però tampoc de manera estricta.
El que si que tenen en comú les dues, i amb les dues que ja vaig penjar fa un any, és:
- L’ordre de les cançons.
Cada cançó està en la posició que te en el seu àlbum original.
(Si, una ‘freakada’ més de les meves)
- Títol de la llista.
Per posar-li un nom a la llista he agafat parts dels títols dels àlbums originals que la composen.
Resultat: una paranoia de nom que te certa gràcia.
Com sempre, no poden apareixes tots els grups que voldria, i es queden fora gent com:
The Lightning Seeds, Dodgy, The Bridewell Taxis, James, Happy Mondays, Ride, My Bloody Valentine, Cocteau Twins, Moose,…
A partir d’aquí trobareu (i en aquest ordre):
- Les dos llistes de reproducció
- Cada una de les llistes amb les dades de l’àlbum i any de publicació.
- Comentaris d’algunes de les cançons que més m’agraden.
Apa!
britpop, best of – the early years (side a)
The lovely generation leisure in Heaven
britpop, best of – the early years (side b)
Blood suede hands from the Sun
AVIS: El reproductor de imeem retalla algunes cançons a una mostra de 30 segons, ja que no disposa dels permisos de l’autor per reproduir-la lliurement. Així doncs segurament hi ha algunes del llistat que no es poden escoltar complertes, tot i que asseguren que mica a mica van aconseguint més drets de copyright.
britpop, best of – the early years (side a)
The lovely generation leisure in Heaven
| Grup |
Cançó |
Àlbum | Any |
||||
| 01 | Primitives | Crash | Lovely | 1988 | |||
| 02 | The Stone Roses | She Bangs The Drums | The Stone Roses | 1989 | |||
| 03 | The Charlantans | The Only One I Know | Some Friendly | 1990 | |||
| 04 | Ned’s Atomic Dustbin | Grey Cell Green | God Fodder | 1990 | |||
| 05 | The La’s | There She Goes | The La’s | 1990 | |||
| 06 | EMF | Unbelievable | Schubert Dip | 1991 | |||
| 07 | Blur | There’s No Other Way | Leisure | 1991 | |||
| 08 | Teenage Fanclub | Pet Rock | Bandwagonesque | 1991 | |||
| 09 | The Cure | Just Like Heaven | Kiss Me, Kiss Me, Kiss Me | 1987 | |||
| 10 | The Verve | See You In The Next One | A Storm In Heaven | 1993 | |||
| 11 | Manic Street Preachers | Stay Beautiful | Generation Terrorists | 1992 | |||
| 12 | Jesus Jones | Blissed | Doubt | 1991 | |||
| 13 | The Wonder Stuff | Unbereable | The Eight Legged Groove Machine | 1988 |
…
Track 01: Primitives – Crash
I aquesta cançó ja té 20 anys?!
I encara té un nosequé que fa que la vulgui escoltar de tant en tant.
Segur que si la colo en alguna sessió aguanta, ja ho provarem…
De moment, per encetar la llista ja esta molt bé.
Track 05: The La’s – There She Goes
Si, d’acord, és molt pop, o molt comercial.
Però no esta malament.
Track 06: EMF – Unbelievable
Qui no ha escoltat aquesta cançó algun cop?
Inclús l’han aprofitat per diversos anuncis.
A mi, no se perquè, em recorda al Sr. Lobo.
Track 07: Blur – There’s No Other Way
Segon single del primer àlbum de Blur, però ja amb un toc de guitarra típic del Graham Coxon.
Gràcies a aquest tema van començar a ser més reconeguts, i d’aquí al Parklife passant pel Modern Life is Rubbish.
Track 11: Manic Street Preachers – Stay Beautiful
Primer tema de l’àlbum de debut, amb no molt resó.
Però mica a mica van anar tenint èxit i començaven a fer bolos per tot el mon.
Potser és de les bandes que més han aguantat (i aguanten).
Track 13: The Wonder Stuff – Unbereable
Energia i bon rotllo.
(No sempre s’ha d’acabar una llista amb tema tranquil)
britpop, best of – the early years (side b)
Blood suede hands from the Sun
| Grup |
Cançó |
Àlbum | Any |
||||
| 01 | Thousand Yard Stare | 0-0 A.E.T.
(No Score After Extra Time) |
Hands On | 1991 | |||
| 02 | The Sundays | Here’s Where the Story Ends | Reading, Writing and Arithmetic | 1990 | |||
| 03 | Inspiral Carpets | This Is How It Feels | Life | 1990 | |||
| 04 | Radiohead | Stop Whispering | Pablo Honey | 1993 | |||
| 05 | The Family Cat | Steanroller | Furthest From the Sun | 1992 | |||
| 06 | Lush | For Love | Spooky | 1992 | |||
| 07 | Pulp | My Legendary Girlfriend | Separations | 1992 | |||
| 08 | Chapterhouse | She’s A Vision | Blood Music | 1993 | |||
| 09 | Saint Etienne | Nothing Can Stop Us | Foxbase Alpha | 1991 | |||
| 10 | Suede | Animal Lover | Suede | 1993 | |||
| 11 | Terrorvision | My House | Formaldehyde | 1993 | |||
| 12 | Catherine Wheel | Ballon | Ferment | 1992 | |||
| 13 | The Boo Radleys | Lazarus | Giant Steps | 1993 |
…
Track 01: Thousand Yard Stare – 0-0 A.E.T. (No Score After Extra Time)
Com en la llista anterior, una bona cançó per començar.
Un bon ritme, un toc de guitarra que de vegades s’apropa al Ska o el Punk, i uns ritmes Celtes de tant en tant.
Un títol graciós, o si més no curiós.
Track 03: Inspiral Carpets – This Is How It Feels
Escolteu amb atenció les segones veus de la tornada…
Per allà al mig hi havia en Noel Gallagher (Oasis).
No es que fos membre del grup, els feia de “roadie“: el que posa a punt l’equip.
Amb els anys, reconeixeria a Inspiral Carpets com una influencia sense la qual Oasis no hagues existit.
Però centrant-nos en el tema, lletra obscura entre ritmes greus que es desmarcaven dels grups de l’epoca.
Track 04: Radiohead – Stop Whispering
Ni tot Radiohead és Pablo Honey, ni tot Pablo Honey acaba en Creep.
Stop Whispering ho te tot: una bona lletra, una primera part amb una melodia que comença molt tranquil·la i et va agafant, una potencia de guitarres a partir de mitja cançó que et remouen per dins, i la veu del Thom Yorke que cap al final inunda les guitarres per ofegar-se’n dins després.
Track 05: The Family Cat – Steanroller
En una mica de 7 minuts de cançó pot passar de tot.
I per colar una cançó d’aquesta durada a la UK Indie Chart, alguna cosa havia de tenir.
Tornada que s’enganxa, i més després de moments de transició molt currats.
Quan una cançó dura tant, normalment no acabo escoltant-la del tot, però no és el cas d’aquesta.
Track 07: Pulp – My Legendary Girlfriend
M’agraden els Pulp, que hi farem.
I aquesta ja té aquell toc especial (melodies, veus greus i agudes d’en Jarvis Cocker) que acabarien de donar fruit en His ‘n’ Hers i Different Class.
Track 09: Saint Etienne – Nothing Can Stop Us
El que dèiem, no tot és pop-rock.
Saint Etienne te un estil peculiar, tirant cap a un rotllo més house o dance.
Tot i que en aquesta cançó fan servir samples que recorden els 60s.
Track 10: Suede – Animal Lover
Aquest potser no és “el tema” més conegut de Suede, però juntament amb Blur i per aquestes dates és quan es va començar a fer servir el terme britpop.
I per aquí darrera sonant la guitarra de la Justine Frischmann.
Track 11: Terrorvision – My House
Un altre grup que m’agrada molt.
M’hi vaig enganxar amb Middleman i Oblivion, però ja era el 1994.
I rascant vaig trobar l’anterior àlbum.
En aquesta cançó ja es veu el rotllo de guitarres que porten i la veu típica del Tony Wright.
I sort que la van re-editar, perquè va ser amb el tema que van començar a ser coneguts.
Track 13: The Boo Radleys – Lazarus
Com defineixes als The Boo Radleys?
Van començar més aviat com a grup de Shoegazing, molt influenciats per My Bloody Valantine.
Però mica a mica anaven fent més la seva, de vegades més propers al britpop, de vegades més propers a res (o a The Boo Radleys).