Equipats amb roba per no passar fred, la temperatura estava entre els 6ºC i 8ºC.

Es podia portar molt bé, si no fos pel vent que bufava no gaire fort però constant i feia que la sensació de fred fos més del que realment era.

Una visita obligada era “La Sireneta“.

Feta a mida real, i basada en el conte del danès Hans Christian Andersen.

Que si… que ja anàvem avisats, que el lloc on la van posar tampoc és per tirar coets, que està una mica apartada del centre, que és molt petita, que…

Però si havia d’anar, i més si tens dues nenes a casa i els hi expliques que aniràs a la ciutat d’on és la Sireneta.

I va ser la primera visita, ben d’hora.
El que va fer que trobéssim poca gent i poguéssim estar més tranquils fent les fotos de rigor.

Vam agafar el bus 26 fins al final (creiem), almenys teníem el conductor avisat d’on volíem baixar.

De la parada del bus fins a La Sireneta s’havia de caminar uns 5 minuts, però tot just baixar del bus ens vam trobar amb una altra Sirena.

L’amo d’un bar la va fer posar davant la seva terrassa.

Ja es veu que no és precisament a escala real…

De camí cap a l’altra Sirena, la de tota la vida, vam anar veient de tant en tant algú corrent pels parcs que hi ha a la vora.

Durant tot el dia vam poder veure que això de sortir a córrer una estona és força habitual, sobretot per les zones menys cèntriques de la ciutat. Però sorprenia perquè era un constant.

Buf, un dissabte a aquelles hores, no crec que m’hi trobéssiu a mi.

A pocs metres de La Sireneta hi havia una altra imatge:

“La Supervivència del més Gras”

No sé si fa molt que hi és, o només la van posar de cara a la cimera.

Ve a simbolitzar el món ric (ben gras), sobre el tercer món (un escanyolit africà).

Volent fent-nos creure que pujat sobre l’esquena està fent tot el que pot per ajudar.

“Estic assegut a l’esquena d’un home, s’està enfonsant pel pes.

Faria qualsevol cosa per ajudar-lo, excepte baixar de la seva esquena.”

Per més detalls, podeu llegir un cartell que hi havia allà mateix.

Un cop vam veure La Sireneta, vam continuar caminant cap al centre passant pel Kastellet, una fortificació en forma de pentagrama.

En l’actualitat és una zona protegida i “tranquil·la”, amb parc per on es pot passejar. Tot i que pertany al Ministeri de Defensa com una zona militar activa on hi ha els habitatges de militars separats per rangs a banda i banda de carrer.

Pensament: (Zona militar / Zona tranquil·la) ?!

Detall curiós que les garites dels vigilants, en aquell moment buides, tenien a una banda un retall en forma de cor.

De fet, encara no se ben ve perquè, però als danesos els hi agrada fer servir cors a qualsevol lloc. L’Agatha Ruiz de la Prada es forraria!

I apa!
A seguir caminant cap al centre.
Però potser millor deixar-ho per una propera entrega…